Recerca

Dario Zappalà va defensar el seu treball a l'abril sobre la dinàmica de la temperatura de l'aire i el canvi climàtic sota la direcció de Cristina Masoller en el grup de dinàmica no lineal, òptica no lineal i làsers.

L'investigador del departament a Terrassa ha creat un model objectiu que estableix els diferents graus d’obertura de l’angle irido-cornial de l’ull, un element clau per establir el grau de gravetat del glaucoma. Gràcies a aquest model, l’oftalmòleg comptarà amb una nova eina per ajudar al pacient a decidir-se per una intervenció quirúrgica.

Un equip internacional de cosmoquímics i astrofísics, en el qual ha participat Jordi José, investigador del Departament de Física de la UPC i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha descobert un gra meteorític format durant les fases finals d'una estrella desapareguda fa molt de temps. Encapsulat en un meteorit recol·lectat a l'Antàrtida, el minúscul gra -de només unes micres de pes- ha descobert secrets sobre les fases terminals de la vida de les estrelles i sobre la forma en què aquestes sembren l'univers amb els blocs de construcció de noves estrelles, planetes i vida.

Investigadors del Departament conjuntament amb la University of Cambridge i la Universitat de Barcelona han identificat un material sòlid, respectuós amb el medi ambient, que podria substituir els gasos hidrofluorocarburs (HFC) i hidrocarburs (HC) –altament contaminants i inflamables– que s’utilitzen actualment a la majoria de neveres, aires condicionats i sistemes de refrigeració

Un estudi liderat per la UPC/IEEC ha determinat per primera vegada la massa i el radi d’una de les estrelles més antigues de la nostra galàxia, fet que ha permès validar la relació teòrica entre la massa i el radi d’aquest tipus d’estrelles. Alberto Rebassa, professor de física del departament al grup d'astronomia i astrofísica, ha dirigit l'estudi.

M. Carmen Casas, Raúl Rodríguez i Alba Llabrés col·laboren amb el Servei Meteorològic de Catalunya i la UB per tal d'avaluar la qualitat de les dades de pluges que es tenen des de 1855, molt abans de les mesures estandarditzades fossin presses a estacions meteorològiques modernes. La fiabilitat d'aquestes dades és clau per tal de poder entendre els efectes del canvi climàtic sobre Catalunya.

La recerca computacional, dirigida per Arnau Miró, professor de la divisió d'enginyeria aeroespacial del departament de física i membre del grup de recerca TUAREG, es va publicar a l'International Journal of Thermal Sciences en col·laboració amb el departament de CASE al Barcelona Supercomputing Center. Com diu Arnau Miró, els seus esforços se centren a entendre "com refredar dispositius aeroespacials del futur utilitzant els jets sintètics" amb un interès especial per aquells que a més actuen accionant d'altres sistemes.