Comparteix:

Recerca

Un equip d’investigadors del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), elaboren diàriament un informe per la Comissió Europea i pel ECDC amb les prediccions del nous casos de covid-19 a uns 50 països.

Un equip d’investigadors formats per professors del departament de Física de la UPC, de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia, Universitat de Barcelona, I de la Universitat de Wisconsin-Madison, USA, han dissenyat el prototip teòric d’un nano-swimmer que es podria impulsar direccionalment amb llum.

En un projecte de col·laboració internacional, investigadors del Departament de Física de la UPC i de la University of Potsdam (Alemanya) han identificat una nova forma de divisió cel·lular causada per les ones proteiques. Un descobriment que suposa noves aplicacions en el camp de la biologia sintètica i pot servir de paradigma per implementar una estratègia de proliferació auto-organitzada en cèl·lules artificials.

Un equip d’investigadors del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC i del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), amb l’impuls de “la Caixa”, han elaborat un model matemàtic per fer un seguiment de l’epidèmia del COVID-19. L’informe que realitzen per a l’oficina d’estratègia de la Unió Europea a partir del model s’actualitza diàriament i inclou prediccions per a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. El model serveix també per analitzar l’eficàcia de les mesures que s’estableixin als diferents països.

La Maria Masoliver va defensar la seva tesi dirigida per la Cristina Masoller el 20 de Febrer al Campus de Terrassa. Titulada ‘’Neuronal encoding and transmission of weak periodic signals’’, la tesi presenta un codi neuronal temporal basat no en el temps en què les neurones disparen els potencials d’acció sino en el temps relatiu entre ells i demostra que és un mecanisme plausible per codificar la informació dels estímuls externs periòdics febles.