Vés al contingut (premeu Retorn)

Nou mecanisme físic per a la formació de barres de sorra transversals en platges amb abundant aportació de sorra

L’Albert Falqués i la Francesca Ribas, del grup en Dinàmica no lineal de fluids del Departament de Física, juntament amb dues investigadores més de la UPC, han descobert un nou mecanisme d'inestabilitat morfodinàmica que pot explicar la formació dels sistemes rítmics de barres de sorra transversals que sovint es desenvolupen en platges amb abundant aportació de sorra, com les de la platja del Trabucador, al delta de l'Ebre
Nou mecanisme físic per a la formació de barres de sorra transversals en platges amb abundant aportació de sorra
Panell superior: Sistema rítmic de barres transversals a la banda interior de la platja d’El Trabucador, delta de l'Ebre (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, vol d'estiu de 2012). Panell inferior: Desenvolupament temporal de la inestabilitat en la simulació bàsica, amb contorns del fons marí cada 0.1 m. Les coordenades al llarg i ample de la costa estan en metres. Els colors groc i blau representen la platja emergida i submergida, respectivament

Les platges de vegades exhibeixen crestes de sorra (barres) gairebé perpendiculars a la costa que tendeixen a estar espaiades amb força regularitat al llarg de la riba. El seu espaiat i extensió varien de desenes a milers de metres. Un exemple que estem estudiant es pot veure a la foto de l'ICGC (panell superior), amb espaiats al llarg de la costa d'uns 20 m i ubicat a la banda interior de la barra del Trabucador del delta de l'Ebre (a la imatge, el nord està cap amunt).

Curiosament, aquestes barres es desenvolupen preferiblement en platges amb abundant subministrament de sorra, com les platges barrera en deltes, les illes barrera i els estuaris, i encara no existia una explicació per aquest fet. En aquest nou article proporcionem un mecanisme físic plausible. A causa de l'excés de sorra, el fons marí en aquestes platges és molt pla, la tendència de la sorra a moure’s pendent avall és molt feble i les onades empenyen la sorra cap a la costa. D'altra banda, les onades es refracten, és a dir, la punta de la seva cresta en aigües més profundes es propaga més ràpid que la punta en aigües someres. Com a resultat, giren cap a àrees menys profundes i, per tant, el moviment de la sorra cap a la costa es desvia cap a les barres incipients i s'acumula allà. Això provoca una refracció de les onades més intensa, que al seu torn porta més sorra a les parts someres, i així successivament. D'aquesta manera, es poden formar barres a partir de petites irregularitats aleatòries en el fons marí

El mecanisme està ben capturat pel model morfodinàmic no lineal Q2Dmorfo (construït dins del grup) com es pot veure en el panell inferior, que mostra el desenvolupament temporal de la inestabilitat en la simulació bàsica. Tot i que el model és idealitzat, tant l’espaiat com l’extensió de les barres són coherents amb les observacions a la platja de El Trabucador.

 

A new morphodynamic instability associated with cross-shore transport in the nearshore

Albert Falqués, Francesca Ribas, Anna Mujal-Colilles and Carol Puig-Polo

Geophysical Research Letters 48, e2020GL091722; https://doi.org/10.1029/2020GL091722 - 14 June 2021

 

arxivat sota: