Comparteix:

La tesi de David Arcos fa un pas més en la caracterització de materials bidimensionals

El dimarts 19 de juliol, el doctorand David Arcos Gutiérrez defensa la seva tesi titulada Caracterització optoelectrònica de materials bidimensionals a altes freqüències, que ha estat codirigida per Núria Ferrer Anglada i Lluís Ametller Congost. En la tesi, s'analitzen, s'apliquen i es comparen mètodes de caracterització no destructius a freqüències superiors a 1 GHz, que s'empren per a caracteritzar mostres de materials 2D sobre diferents substrats.També es mesuren les propietats optoelectròniques de dues heteroestructures (grafè/MoS2 i grafè/WS2 sobre quars fos) i es comparen amb les dels materials individuals

Els materials bidimensionals presenten innumerables aplicacions en l’àmbit del disseny de dispositius electrònics i fotònics, especialment quan els dispositius han de ser flexibles i transparents. En particular, les aplicacions a altes freqüències, per sobre dels 100 MHz, són prometedores per les seves propietats optoelectròniques singulars. D’altra banda, per la seva baixa dimensionalitat, l’obtenció, la manipulació i la caracterització de les propietats d’aquests materials és tot un repte, especialment quan es combinen diverses capes de diferents materials. L’objectiu principal d’aquest estudi és, doncs, aplicar i comparar diverses tècniques de caracterització optoelectrònica a altes freqüències en mostres de materials bidimensionals. Concretament, s’analitzen mostres de grafè, MoSi WS2, sobre diferents substrats, i heteroestructures formades per grafè/MoSi grafè/WS2. També s’analitzen mostres de materials bidimensionals compactats, sense substrat, com l’òxid de grafè, l’òxid de grafè reduït i nanotubs de carboni compactats (buckypaper). Per assegurar la naturalesa bidimensional de les mostres i analitzar-ne les propietats estructurals, s’utilitza l’espectroscòpia Raman. La conductivitat superficial de les mostres i la transmitància entre 200 GHz i 1,5 THz s’analitza mitjançant espectroscòpia en el domini temporal en el rang dels THz (THz-TDS) en configuració de transmissió i també amb una variant basada en un interferòmetre de Michelson. Mitjançant un ressonador dielèctric de rútil s’analitza la resistència superficial a la freqüència de ressonància, al voltant de 10GHz, de les mostres de materials compactats. Finalment, mitjançant les espectroscòpies FTIR i òptica, s’analitza la transmitància de les heteroestructures respecte de les capes individuals en els rangs corresponents a l’infraroig proper, el visible i l’ultraviolat proper. Les propietats obtingudes són coherents amb la naturalesa i la composició de les mostres i es constata que les tècniques són no destructives i que permeten extreure informació de la qualitat, la transmitància òptica i la conductivitat superficial de les mostres conductores i semiconductores. El mètode dels THz-TDS permet una mesura de la conductivitat sense contactes elèctrics en materials bidimensionals, prou sensible per detectar diferències en materials semblants o en heteroestructures formades per dues capes de materials diferents.

Keywords
r_n