Vés al contingut (premeu Retorn)

L’Arjuna Castrillon ha defensat la seva tesi doctoral sobre la física de les nebuloses planetàries

L’Arjuna Castrillon va defensar la seva tesi, co-dirigida pels professors del DFIS Jordi José i Domingo García-Senz el 12 de maig de 2021 mitjançant teleconferència. La tesi, titulada “Estudio de las propiedades físicas de regiones chocadas en nebulosas planetarias”, presenta una anàlisi de la morfologia de les microestructures presents a les nebuloses planetàries, així com simulacions dels moviments propis d’un estel en fase de nebulosa protoplanetària
L’Arjuna Castrillon ha defensat la seva tesi doctoral sobre la física de les nebuloses planetàries
Quocients de les línies d’emissió [O III]/Hα y [N II]/Hα presents a les zones de “bow shocks” a la nebula planetaria IC 4634 (regió central). Als extrems es mostren els diagrames diagnòstics de diverses zones, on es posa de manifest la presencia de microestructures característiques de les nebuloses planetàries

Aquest treball tracta diversos temes en l'estudi dels dolls episòdics (o bales) expulsats per la font central d'una nebulosa planetària (PN). La presència de fluxos bipolars col·limats i morfologies simètriques puntuals s’observa comunament a les PNe, però el mecanisme físic responsable no està ben caracteritzat. Per abordar aquest problema, ens hem centrat en la determinació de les propietats observacionals de les anomenades Regions de baixa emissió i ionització ràpida [FLIERs] i de les Estructures de baixa ionització [LIS] presents a PNe. En primer lloc, hem analitzat la morfologia d’una mostra de PNe seleccionada mitjançant anàlisi de wavelets anisotròpics aplicat a imatges obtingudes mitjançant el Telescopi espacial Hubble. A partir d’aquesta anàlisi, hem determinat la distribució espacial de FLIERs i LIS i les seves mides característiques. També hem obtingut dades espectroscòpiques amb una cobertura bidimensional de diverses PNe de la nostra mostra. Amb aquestes dades hem pogut cartografiar les condicions físiques, l’estructura d’excitació i d’ionització de les estructures observades en forma de d’arc (FLIERs) que proporciona l’efecte de l’escalfament fotoionitzant de l’estrella central en regions amb presència de xocs associades amb dolls bipolars (“xocs irradiats").

arxivat sota: