Aquest treball tracta diversos temes en l'estudi dels dolls episòdics (o bales) expulsats per la font central d'una nebulosa planetària (PN). La presència de fluxos bipolars col·limats i morfologies simètriques puntuals s’observa comunament a les PNe, però el mecanisme físic responsable no està ben caracteritzat. Per abordar aquest problema, ens hem centrat en la determinació de les propietats observacionals de les anomenades Regions de baixa emissió i ionització ràpida [FLIERs] i de les Estructures de baixa ionització [LIS] presents a PNe. En primer lloc, hem analitzat la morfologia d’una mostra de PNe seleccionada mitjançant anàlisi de wavelets anisotròpics aplicat a imatges obtingudes mitjançant el Telescopi espacial Hubble. A partir d’aquesta anàlisi, hem determinat la distribució espacial de FLIERs i LIS i les seves mides característiques. També hem obtingut dades espectroscòpiques amb una cobertura bidimensional de diverses PNe de la nostra mostra. Amb aquestes dades hem pogut cartografiar les condicions físiques, l’estructura d’excitació i d’ionització de les estructures observades en forma de d’arc (FLIERs) que proporciona l’efecte de l’escalfament fotoionitzant de l’estrella central en regions amb presència de xocs associades amb dolls bipolars (“xocs irradiats").