Vés al contingut (premeu Retorn)

Dani Mulas defensa la seva tesi sobre presencia de radioactivitat en plantes de tractament d’aigües

Dani Mulas defensa la seva tesi dirigida per Maria Amor Duch i Antonia Camacho el 28 de febrer al Campus Sud de la UPC (edifici ETSEIB). Titulada "Levels and behaviour of radionuclides in water treatment plants: The case of the Barcelona metropolitan area urban water cycle", la tesi presenta dades sobre presencia de radionúclids en plantes de tractament d’aigua així com l’aplicació a mostres de depuradora de tècniques d’anàlisi per conèixer el fraccionament químic del radionúclid més significatiu, el I-131, i la seva modelització dels nivells a l’efluent.
Dani Mulas defensa la seva tesi sobre presencia de radioactivitat en plantes de tractament d’aigües
Tractament primari d’eliminació de partícules aplicat a la estació depuradora d’aigua residual del Prat del Llobregat

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB; 3.2 M d'habitants) posseeix un sistema integrat per la gestió del cicle urbà de l'aigua amb diferents tipus de plantes de tractament. A les xarxes d'aigua potable, residual i regenerada s'apliquen tractaments específics per garantir els estàndards de qualitat requerits en cada cas. Estudis previs en estacions de tractament d'aigües revelen la presencia de radionúclids primordials i de la seva cadena de desintegració, cosmogènics y procedents d'accidents i del llegat nuclear. També, en el cas de la medicina nuclear (MN), radionúclids artificials de vida curta són administrats a pacients i posteriorment excretats entrant al cicle urbà de l'aigua a través de l'aigua residual. En el present estudi a l'AMB les concentracions de radionúclids en aigües i materials de les estacions de tractament s'han estudiat de forma integrada amb l'objectiu de determinar el seu comportament durant el tractament així com realitzar una avaluació radiològica dels nivells. L'estudi ha inclòs 233 mostres preses en tres tipus diferents d'estacions de tractament, 7 estacions depuradores d'aigua residual (EDAR), 1 estació de regeneració d'aigua (ERA) i de 1 estació de tractament d'aigua potable (ETAP). Les concentracions de radionúclids s'han determinat amb detectors de germani d'alta puresa mitjançant l'aplicació de tècniques d'espectrometria gamma. Radionúclids primordials i de la seva cadena de desintegració van ser detectats als materials sòlids de l'ETAP. Les activitats més elevades en el cas dels fangs, les arenes i el rebuig de l'osmosi inversa van correspondre al K-40 mentre que en el cas del carbó activat granulat al U-238. A més a més es va confirmar la presencia de Be-7 i Cs-137. Un total de 5 radionúclids relacionats amb la MN van ser detectats en els anàlisis de les mostres de les 7 EDARs. Respecte a las aigües i els fangs analitzats les màximes concentracions i els més detectats van ser el Tc-99m i el I-131. A més a més van ser detectats en concentracions més baixes el Ga-67, In-111 i el I-123. Les freqüències de detecció i nivells van concordar amb l'activitat total administrada a la zona d'estudi. Especial atenció mereixen els resultats de l'EDAR-1 (325,000 m3/d), de grans dimensions, ja que els valors i freqüència de detecció van ser majors que a la resta, el que s'explica en part per la reduïda edat del fang que genera. El I-131 es va trobar també en aigua regenerada de la ERA i els materials de l'EDAR estudiades, el que representa una nova aportació per al que I-131 d'origen mèdic es refereix. Amb els presents resultats es poden realitzar les següents consideracions des del punt de vista de la protecció radiològica. Encara que es va determinar la presència de radionúclids en aigües i materials de les plantes estudiades, les concentracions d'activitat determinades no suposen un risc radiològic significatiu. El que si es pot afirmar és que les concentracions de I-131 van ser les més rellevants. Amb l'objectiu d'avançar en el coneixement del comportament del I-131 en EDARs i predir les seves concentracions, noves metodologies d'anàlisi del I-131 així com models predictius es van adaptar satisfactòriament a una de las EDAR estudiades. La distribució fisicoquímica del I-131 va resultar en que la fracció precipitable va predominar en les mostres preses al reactor ja que es un tractament clau per la seva eliminació, mentre que la resta de mostres analitzades, el iode inorgànic dissolt va ser majoritari. Un altre descobriment rellevant va ser constatar que els reactors que presentaven una major disminució de la concentració del nitrogen kjeldahl van mostrar també una reducció significativa del I-131. Respecte al model, un total del 82 % de les concentracions de I-131 simulades pels efluents de plantes es van ajustar satisfactòriament als resultats experimentals considerant les incerteses.

arxivat sota: