Anàlisi retrospectiva multinacional sobre l'impacte al món real de la immunització amb nirsevimab i la vacunació materna contra el VRS contra les malalties respiratòries
27/06/2026
Investigadors del Departament de Física, en col·laboració amb un equip d'institucions europees, han avaluat l'impacte del nirsevimab, un anticòs monoclonal que prevé la bronquiolitis després d'una infecció viral. Aquest estudi ha estat publicat a una revista del prestigios grup "The Lancet".
El virus sincitial respiratori (VRS) és un virus molt comú que causa infeccions de les vies respiratòries, inclosos els pulmons, que solen produir símptomes lleus semblants als d'un refredat. Tanmateix, el VRS també pot causar malalties respiratòries greus com la bronquiolitis i la pneumònia, cosa que el fa especialment perillós per als nadons i una de les principals causes d'hospitalització entre els nens petits a tot el món. Recentment, s'ha aconseguit un gran avenç en la prevenció del VRS amb el desenvolupament del nirsevimab, un anticòs monoclonal d'acció prolongada que proporciona protecció durant el període de màxima vulnerabilitat a les primeres etapes de la vida.
El nirsevimab va ser aprovat per a la seva comercialització per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) el 2022 i es va introduir de manera pionera a Catalunya (Espanya) l'octubre del 2023. Després de l'èxit de la campanya d'immunització 2023-2024 a Espanya, Luxemburg i altres països europeus, més països s'hi han adherit durant la temporada 2024-2025, com ara Itàlia. No obstant això, la cobertura, la provisió i la política de salut pública van diferir entre països. Alternativament, la immunització materna amb la vacuna de prefusió F contra el virus respiratori sincitial (RSVpreF) es va autoritzar el 2023. El Regne Unit (RU) va introduir la RSVpreF durant la temporada 2024-2025, també amb diferents cobertures i provisió dins de les regions.
L'objectiu de l'estudi va ser analitzar les assistències i els ingressos hospitalaris als serveis d'urgències (SU) a causa de bronquiolitis després de la introducció de la RSVpreF i el nirsevimab, utilitzant hospitals d'Islàndia i Romania, on no es va introduir cap intervenció, com a comparadors.
Aquest estudi és la primera investigació europea multinacional que compara l'impacte real de diferents estratègies de prevenció del VRS en les assistències als serveis d'urgències i els ingressos hospitalaris relacionats amb la bronquiolitis en lactants. L'anàlisi també va permetre avaluar la consistència de la protecció contra el nirsevimab en diferents temporades i contextos d'implementació. En incloure hospitals d'Islàndia i Romania, on no s'havien introduït mesures preventives contra el VRS, l'estudi va poder tenir en compte les variacions naturals interanuals en la circulació del VRS, proporcionant una avaluació més robusta de l'eficàcia de les intervencions.
A la temporada 2024-2025, a Catalunya, hi va haver una reducció de la relació de risc (RR, Figura 1) per a les assistències a urgències de bronquiolitis [0,45 (IC del 95%: 0,43-0,47)] i els ingressos [0,40 (IC del 95%: 0,37-0,43)] en lactants de menys de 6 mesos. Això es tradueix en una reducció estimada de gairebé el 60% de les bronquiolitis ateses a urgències. Tanmateix, aquesta reducció no es va observar a Roma, l'altra regió amb immunització amb nirsevimab. En dos dels llocs que representen el Regne Unit a l'estudi, on es va administrar la vacuna RSVpreF, hi va haver una reducció significativa però modesta dels ingressos hospitalaris a causa de bronquiolitis per a nadons de menys de 6 mesos (0,80 (IC del 95%: 0,69-0,94) i 0,85 (IC del 95%: 0,76-0,95), respectivament). És probable que aquestes diferències estiguin relacionades amb la reducció de l'ús de productes de prevenció del VRS en aquests entorns en comparació amb Catalunya.
Les troballes destaquen que l'èxit dels programes de prevenció del VRS no depèn només de l'eficàcia dels productes preventius en si, sinó també de com s'implementen. L'impacte més limitat observat al Regne Unit durant la primera temporada d'immunització materna contra el VRS pot estar relacionat amb una menor absorció durant la fase inicial de la campanya, cosa que subratlla la importància de llançar programes preventius molt abans de l'inici de la temporada de VRS i promoure la conscienciació pública per maximitzar la cobertura. De la mateixa manera, l'absència d'un impacte mesurable a Roma contrasta amb els resultats observats a Catalunya, on les taxes d'acceptació van ser més altes i els criteris d'elegibilitat van ser més amplis, cosa que emfatitza la necessitat d'estratègies d'implementació coordinades i ben organitzades.
Més enllà de la seva eficàcia clínica, els programes de prevenció del VRS també plantegen qüestions importants pel que fa a la planificació sanitària i l'assignació de recursos. Els resultats d'aquest estudi multinacional proporcionen informació valuosa per als països que avaluen diferents enfocaments per a la prevenció del VRS, però cal més investigació per avaluar el seu impacte econòmic a llarg termini i la seva rendibilitat. Aquestes anàlisis seran essencials per ajudar les autoritats sanitàries a dissenyar polítiques de prevenció sostenibles capaces de maximitzar els beneficis per a la salut i, alhora, garantir l'ús eficient dels recursos sanitaris.
Referència
Comparteix: